Ferreries, senderisme en estat natural

A Ferreries teniu la gran oportunitat de xalar amb el nostre entorn natural, històric, senderista, un terme muncipal situat bé al cor de la Menorca que se sent orgullosa del valor més preuat que té: la natura en estat pur i natural. Caminant, en bicicleta o a cavall podreu recórrer i gaudir del nostre entorn natural. Xalau molt!

S'Ermita de sa Rovellada

S'Ermita és una petita capella dedicada a la Mare de Déu que va ser construïda l'any 1954, a la marina de Son Morera, al cim de Sa Rovellada, i a la qual es pot accedir en mitja hora a peu des del poble de Ferreries.

Itinerari a peu

Durada 1 trajecte	Dificultat	Ombres?	Fonts d´aigua?
20 minuts des de Ferreries	Mitjana. Camí rural no asfaltat Costa de 180m	Durant la pujada  hi ha poques ombres  però dalt hi ha un alzinar.	Hi ha un pou. Aigua no potable.

Un altre punt d'accés a s'Ermita:
Des de la Plaça Francesc d'Albranca, a l'avinguda Son Morera, devora la zona esportiva. Al costat del col-legi Castell de Santa Àgueda hi ha un cartell indicatiu que assenyala cap a un alzinar i un camí visible que primer és pla i després puja de forma sobtada cap al cim de la muntanya.

Segon punt d'accés des de la Plaça Francesc d'Albranca.

Condicions i prestacions

La pujada al principi és suau i al final és més pronunciada.
Pujada de 180 metres

Font imatge: Menorca.es

Zona amb una taula i bancs de pedra davall l´alzinar. Fotografia: Gonzalo Buenaventura

Recorregut:

Les vistes. El mirador de s´Ermita.

Vista Oriental

(1) Elevacions de Son Arro
(2) Zona de dalt Granada
(3) Muntanya de Ses Fonts Rodones. Massís que forma un altiplà interior.
(4) Marines de Santa Rita

Vista Nord

(1) Costers i elevacions de Sa Terra Roja i Ruma. Terres cobertes per una vegetació baixa de càrritx i redols d'ullastrar mesclats amb les terres de conreu i pastura. Són terres relativament fèrtils i productives. 
(2) Petita vall per la qual transcorre una part de l'antic Camí d'en Kane
(3) Muntanya de S'Enclusa
(4) Muntanya de Sa Torre

Font:
Fraga i Arguimbau, Pere (text), Alberdi, Carles (il·lustracions). 
Rutes Naturals de Ferreries. Itineraris i miradors. 
Publicat per l´Ajuntament de Ferreries.  

Qui la va construir?

L´ermita va ser construïda per voluntaris i pagada amb els doblers de la gent de Ferreries. Els promotors de la construcció  van ser els joves d´Acció Catòlica, que els anys 50 era una potent associació del poble. Els joves cada capvespre, en acabar la feina,  pujaven a carregar i construir.  

Si voleu veure fotos i  saber més detalls clicau aquí. 

Qui la cuida?

La feina dels voluntaris Clicar

Ermites de Menorca

Durant la primera meitat del segle XX (1900-1960) es van construir ermites a pràcticament tots els pobles de l´illa. 

Si clicau aquí podeu veure les fotos de les altres ermites. 

Qui va construir s´Ermita?

S´Ermita es va construir per la iniciativa d´una Associació de voluntaris,  coincidint amb l´Any Marià (1954), concretament els   joves d´Acció Catòlica, animats pel seu conciliari, el vicari Llorenç Olives, amb l´objectiu, segons Juanita Pons Barber de deixar constància de la gran devoció que Ferreries professava a la Mare de Déu.  

L´Acció Catòlica era una associació que els anys 50 tenia molta força al nostre poble. 

Al centre Jose Mª Asensio. Dreta, Jose Mª Allés (Mobles Allés) que va llegir una poesia.

publicada per Agustin Pons Marin a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA, un blog gestionat per dues voluntàries, una d´elles ferrerienca, na Maria Florit Barber (de ca n´Huguet)

Com la van construir?
La feina no va ser fàcil. En acabar el seu jornal, eren molts els joves que, desinteressadament, ajudaven. Tot el material va ser pujat dalt els ases, amb bast i escorballa, i l´obra va costar molts treballs i sacrificis; però va ser més gran l'entusiasme, i en poc temps la capella va estar acabada. 

Dalt s'Ermita. 1954. Ferreries. 

En Biel Canaleta, en Xec "Curia Blanca", en Damià Canaleta, en Bartomeu Florit Huguet,  n'Huguet i en Juanito Retxilleres.

publicada a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

Es dia que va ser beneïda es convertí en una gran festa popular i religiosa. La pràctica totalitat del poble va pujar dalt la muntanya, resant el rosari i entonant cançons, i collint flors que després dipositaven als peus de la Mare de Déu. Va ser una romania com poques abans s'havien vist al nostre poble. 

1954. Visita a S´Ermita. Àlbum de na Layeta. Arxiu de la Parròquia de Ferreries.
Foto penjada per Maria Florit Barber a Fets i gent de Ferreries. 

Qui cuida S´Ermita?

Voluntaris i voluntàries s'encarreguen de cuidar s´Ermita, abans i ara. 

Actualment, una persona  hi puja cada setmana a regar les flors. 

I una vegada a l´any un petit grup emblanquen i fan la desada general. 

Gràcies a ells, quan hi pujam,

 ho trobam tot preciós

Equip de voluntaris que cada any hi pugen a emblancar i desar. Juny 2015.

 Ses parets no es pinten totes soles. 

Mirau que polides que han quedat!!!

Font emprada: 
Pons Barber, Juanita i Martí Pons, Víctor. 
Tradicions populars-religioses d'es temps passat. 
Impremta Rotger, Ferreries. 
Les cites textuals estan en blau

Qui cuida s'Ermita?

Voluntaris i voluntàries s'encarreguen de cuidar s´Ermita.  Des de que es va crear (1954) fins ara. 

Actualment, una persona  hi puja cada setmana a regar les flors. 

I una vegada a l´any un petit grup emblanquinen i fan la desada general. 

Gràcies a ells, quan hi pujam,

 ho trobam tot preciós

Equip de voluntaris que cada any hi pugen a emblancar i desar. Juny 2015.

 Ses parets no es pinten totes soles. 

Mirau que polides que han quedat!!!

Camí de Lourdes

Durada 1 trajecte	Dificultat	Ombres?	Fonts d´aigua?
15 minuts des de Ferreries	Fàcil Camí rural Alerta al tram de carretera Ferreries-Migjorn Ben pla	Espai amb un alzinar.	No hi ha pou ni font

Vegeu el següent vídeo:

Àlbum de na Layeta. Arxiu de la Parròquia de Ferreries.
1958. Duent la Verge a Lourdes. Ferreries. — amb Laieta, Margarita, sra de Tirasec i Mª Angeles Alles Camps.

Camí Reial de Ferreries

El Camí Reial també era conegut com a Camí Vell i era una de les antigues vies de comunicació entre Maó i Ciutadella. El seu traçat original passava pel centre de l'illa de Menorca i travessava poblacions com Ferreries, Es Migjorn Gran, Es Mercadal i Alaior. El seu orígen és medieval, tot i que no es descarta que aquest vagi ser creat sobre una antiga via romana.

El tram de Ferreries va ser feliçment recuperat durant els anys 90 gràcies a l'entusiasme d'un grup de joves de la Creu Roja de Ferreries, que van dedicar molts esforços a deixar-lo ben net i aclarit, a senyalitzar-lo i a conèixer i divulgar el seu vessant històric.

Actualment es conserva i es manté net gràcies a la col-laboració i a la participació d'algunes entitats del poble que tenen "adoptat" alguns petits trams als quals dediquen la seva feina de conservació del Camí Reial al llarg de l'any. Tot un exemple d'estima i de compromís per Ferreries.

Un tram de Camí Reial de 3'5 km per gaudir del tot de l'encant de la natura, de la diversitat de plantes, arbres i animals, per gaudir dels seus sons, dels seus colors, dels seus punts històrics. Xalau molt!

Vídeo del Camí Reial de Ferreries

 

Durada 1 trajecte	Dificultat	Ombres?	Fonts d´aigua?
3,5 km, entre 45 minuts i 1 hora des de Ferreries. Es pot començar des de l'ajuntament o des del cementiri de Ferreries	Fàcil Camí rural	Espai que combina alzinar amb altres espècies d'arbres.	No hi ha pou ni font

Punts d'interès del Camí Reial:

1-Es Pouets. Antiga construcció dedicada al subministrament d'aigua potable als habitants de Ferreries. Inicialment eren quatre els pous que permetien de manera eficaç treure un poc d'aigua a la majoria del poble. Sembla ser que l'origen d'aquests pous es remunta al 1642 i eren coneguts com "sa fontassa". és probable que faci un centenar d'anys que es vagin tapar dos dels pous, com encara avui es pot apreciar; així i tot, podem observar l'equilibri i la senzillesa funcional de les seves formes. A un cap hi ha escala que puja dalt d'un terrat que temps enrera es sembrava com si fos una petita pleta d'hort.

Els pous són bastant profunds i sembla ser que repleguen l'aigua gràcies a les filtracions de l'aigua de pluja recollida al coster que té darrera. No és segur que tenguin "vena" però es Pouets tenen fama merescuda de donar una aigua molt bona.

2-Sa Creu de Sant Gornés. Homenatge de record a un jove que va morir per culpar d'un llamp quan es refugiava d'un temporal. 

Com ho conta el Doctor Camps: "Dia 21 de setembre de 1865, un dematí que amenaçava tempestat, l’'amo Antoni Al·lès envià es seus missatges en Coves, en Joan Moll, àlias Xillo, i un al·lot anomenat Joan Gomila Riudavets, àlias Joan de çon Tem, a replegar es bestiar; trobant-se damunt s’'esquena de sa Sisdinera (també li diuen na Sardinera) esclatà sa tempestat, i se posaren a redossa dins un pont, amb figura de torre, que hi ha prop de sa creu. Un llamp tocà en es pont i en Joan Moll quedà mort, en Coves quedà esmortit molt de temps i el portaren a ses cases de Biniatrum, ont reviscolà; en Joan Gomila anà malalt molt de temps, emperò campà, i avui (deu tenir prop de setanta anys) viu a Maó.

An es pont li diuen es pont des Llamp.
Sa família d’en Moll posà sa creu en memòria des difunt."

 

3-Es Pou de sa Perdiu Blanca.Pou i construcció feta de pedra consistent en 3 petites arcades que tenien la funció de canalitzar i portar aigua.

Petit relat de la llegenda de Sa Perdiu Blanca (clicau damunt)

4-Sa Cova Reial. Quan el camí travessa per terres d'Algendar, un tros més endavant d'Es Pou de sa Perdiu Blanca, trobam Sa Cova Reial. A més del probable ús com habitatge prehistòric, el seu paper en la nostra ruta és el de ser un punt de referència important entre els qui feien camí. Un cabrer, un pagès o un caçador podien estar a l'esguard de la cova en cas de mal temps, o simplement quedar en trobar-se allà a l'ombra fresca durant l'estiu.

Situada en un eixample a la dreta del camí és una cova no massa grossa, encara que al seu interior hi cap un bon grup de gent. Està oberta en una paret rocosa que fa un poc de mitgera amb el mateix camí el qual curiosament en pren el seu nom.

 

5-Costa de na Salema. No gaire enfora de Sa Cova Reial s'enfila una llarga pujada coneguda com Sa Costa de Na Salema. Aquest topònim ens remet a uns orígens evidents del "temps dels moros". En aquest sentit sabem que la paraula "salema" prové de l'àrab i significa "pau", "serenitat", "felicitat". Per tant la Costa de Na Pau, Na Serena, Na Feliç, però com diu l'amo en Joan de s'Aranjassa, també es podria referir a la tanca d'Algendar que duu aquest nom i que està ubicada a la seva banda esquerra. En arribar dalt de la costa molt prest ens trobam amb el camí d'accés actual que va al Barranc d'Algendar, en el punt on acaba l'asfaltat, just davant les barreres dels llocs d'Algendar Vell i d'Algendar Nou.

Si es desitja allarga l'excursió hom pot continuar tot dret davallant fins el Barranc d'Algendar, tenint en compte però que el recorregut vertader seria no per Es Canaló sinó a través d'es Pas d'en Revull, un altre pas feliçment recuperat darrerament i que podeu gaudir moltíssim. Després el camí s'endinsa a les bellíssimes profunditats del Barranc d'Algendar que enganxa amb el Camí Vell que arriba fins a Ciutadella.