diumenge, 14 de juny de 2015

Camí del barranc d'Algendar

La ruta que us presentam aquí és la continuació de les rutes del Camí Reial de Ferreries i del Pas d'en Revull. Aquesta ruta també és coneguda com la del Camí Vell que arriba fins a Ciutadella. En el vídeo que hi ha seguidament el trajecte comença quan acaba la del Camí Reial de Ferreries, passa per la casa de colònies  d'Es Canaló, s'endinsa pel barranc d'Algendar, puja pel Camí Vell per anar a Ciutadella i arriba a l'entrada d'una altra casa de colònies, Es Torretó. 
Des d'aquesta ruta també es poden enllaçar amb altres per poder arribar fins a la Cova Murada, la Cova d'Es Càrritx i fins i tot es pot arribar a Cala Galdana travessant el barranc d'Algendar, passant per la font de Sa Trencada i la font d'Es Desmais.

 




Durada del recorregut
Dificultat
Ombres?
Fonts d'aigua?

clock-512_.png


45 minuts
des d'Es Canaló
way-512.png


Fàcil
Camí rural
Forest-512.png

A gran part del recorregut 
hi ha zones d'ombres amb diversos tipus d'arbres

_318-60936.jpg

Es pot agafar aigua 
a la casa de colònies d'Es Canaló



La gran importància d'un lloc com aquest

El barranc d'Algendar és un dels barrancs més importants i més coneguts a nivell de Menorca. Té la seva desembocadura a la platja de Cala Galdana i podríem dir que té el seu naixament al pla verd de Ferreries, un pla que en temps dels anglesos (segle XVIII) va ser dessecat ja que era una zona d'aigües pantanoses que s'havia convertit en un lloc d'infeccions perilloses. El seu recorregut és de 7 quilòmetres fins arribar a Cala Galdana, les seves parets verticals de cada costat poden arribar a midar fins a 80 metres d'alçada. En aquestes altíssimes parets verticals hi trobam 2 coves d'importància històrica ja que s'hi han pogut trobar restes d'activitat humana de l'època talaiòtica, són la cova Murada i la cova d'Es Càrritx (descoberta l'any 1995) en la qual s'hi van trobar objectes arqueològics i restes humanes, ossos i cabells sobretot.

De la flora es destaca la gran diversitat d'espècies vegetals que hi trobam, com el pi blanc, la savina, l'alzina, el garballó, el càrritx i l'esparreguera entre moltes altres. Igual que la fauna en el que hi viuen mamífers com la marta i el mustel; calàpets, tortugues i tortugues d'aigua, a més d'un gran nombre d'ocells com el blauet, el milà reial, el trencapinyons i molts d'insectes com l'escarabat menorquí, la libèl·lula i molts altres.

El barranc d'Algendar i la cultura popular

D'un lloc tan emblemàtic com aquest sorgeixen algunes llegendes, mites  i contes populars més coneguts per la gent de Menorca, una d'elles és la llegenda de Sa nuvia d'Algendar que narra les peripècies d'una jove pagesa que una nit de lluna plena és raptada per un moro que se n'havia enamorat. D'aquesta llegenda també és coneguda la cançó de Sa nuvia d'Algendar:

Sa nuvia d'Algendar
avui ella és en terra, -demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.

Tots aplaudiren: s'Hereu li oferí un cadaf de vi.
-Beveu voltros, beveu, ara que hi sou -digué sa bruixa mentre se n'anava cantant:

Sa nuvia d'Algendar
avui és en terra, -demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari